6è de primària

  
Dilluns 15 de juny de 2020

      Bon dia a totes i tots.

      Hem arribat al final d'aquest curs que ha sigut tan estrany i tan dur per a tothom. Vos vull agrair des d'aquest blog tot el vostre esforç i paciència que heu tingut en aquests mesos. Heu treballat molt i molt bé des de casa. Vull agrair també a tots els pares mares que vos han ajudat tant. 

      Avui no heu de preparar cap activitat. Vos deix una cançó d'acomiadament i d'esperança per a la nova etapa que heu de començar.

Vos agrairia que feu un comentari on digueu alguna cosa que vos ha agradat de les activitats que hem fet i una salutació, recordeu de posar el vostre nom.

      Una abraçada forta. 


      Santi.

 Divendres 12 de juny de 2020


     Bon dia. Aquesta setmana escoltarem una música molt important dins el món de la música clàssica: El "Bolero" de Maurice Ravel.

     Maurice Ravel va néixer en 1875 a un poble del País Basc francès anomenat Ziburu. Aquest poble és situa al Nord dels Pirineus, molt a prop del País Basc. 
      
     La peça que escoltarem es va composar per a un ballet, o sigui, que està pensada per a que ballarins professionals actuen mestre es toca la música. Ràpidament es va fer molt famosa, encara que Ravel pensava que no era per a tant.

     En aquesta peça es poden escoltar perfectament tots els instruments de l'orquestra com a solistes (els que fan un solo), o en diferents combinacions (flautí i trompa, trompeta i flauta...). La melodia es va repetint moltes vegades i cada vegada hi ha més instruments que toquen alhora fins arribar a un fortissimo final.

     Escolteu la peça i responeu a les preguntes que us he posat baix.

Preguntes

- Dona 4 exemples d'instruments solistes que apareixen al Bolero.

- Digues 3 exemples de combinacions entre instruments que toquen la melodia.

- N'hi ha dos instruments de la família de vent-fusta que estan construïts de metall i que apareixen com a solistes. Quins són?

- Quin instruments sona durant tota la peça sense aturar-se en cap moment?

- Per a què serveixen els gestos que fa el director?

- A què et recorda aquesta música?

- Quines sensacions has tingut quan l'has escoltat? (calma, nerviosisme, alegria, tristesa, avorriment, diversió,...)

Recorda d'enviar les teues respostes al meu mail:

sanramar@educaib.eu

Divendres 5 de juny de 2020

     Bon dia. Només ens queden dos setmanetes de classe. Aquesta setmana anem a fer una activitat musical i plàstica. Hem de construir un instrument musical amb objectes de casa que reciclarem. Com que són objectes quotidians (vol dir que els utilitzem per casa cada dia), han inventat una paraula nova per a referir-se a ells: quotidiàfons. 

     Jo vaig a proposar-vos alguns quotidiàfons: alguns molt senzills, altres més complicats. Heu de triar el que més us agradi i que penseu que és assequible per a vosaltres. Ho farem de més fàcil a més difícil. Quan el tingueu fet podeu enviar una foto del resultat o un vídeo tocant-lo al meu mail. Recordeu que també és important la decoració final. Comencem.

Fàcils

Kazoo

Per a que funcioni el Kazoo heu de cantar dins del forat gros que queda lliure, veureu què divertit.

MARAQUES

Aquí teniu 3 tipus de maraques

GUITARRA o LIRA


Aquest instrument es pot fer amb les caixetes dels guants de plàstics o podeu agafar una capsa de sabates i fer-li un forat.

MÉS COMPLICATS

Pal de pluja

Aquí teniu dos exemples de com fer un pal de pluja. Recordeu que a l'interior li podeu posar llegums,  pedretes molt petites, trocets de cupines... abans de tancar-lo per les dos parts poseu la mà en l'extrem obert i el proveu com ho fa al segon vídeo:

GUITARRA 2

Aquí teniu diferents tipus de guitarra, per que trieu segons els materials que teniu a casa. ATENCIÓ! No és necessari utilitzar pistola de silicona.

Sonall

Aquest sonall o tambor de bolles segur que agrada als més petits. Aquí teniu tres exemples de com fer-ho:

Per a les bolletes que colpegen també podeu utilitzar botons. Esper les vostres fotos i els vostres vídeos a sanramar@educaib.eu

Divendres 29 de maig de 2020

      Bon dia. Per acabar aquest repàs d'instruments li farem una ullada als instruments de percussió.

     Fixeu-vos en unes característiques bàsiques:

• Són els instruments en què el so és produït percudint, rascant o sacsejant.
• Són els instruments més antics.
• La majoria d’aquests instruments produeixen sons indeterminats. Però podem trobar d’instruments que poden produir sons afinats o determinats.

     Segons aquestes característiques es poden fer diferents grups però nosaltres ens fixarem en una classificació clàssica, repartirem els instruments de percussió entre:

      - Instruments de so afinat o determinat

      - Instruments de so no afinat o indeterminat

De so afinat o determinat	De so no afinat o indeterminat
metal·lòfon xilòfon vibràfon marimba timbales campanes campanes tubulars campanes de vidre campanes de làmina celesta (Entre parèntesi instruments populars que no solen formar part de l’orquestra)	bombo ("bongos") caixa clara claus (o claves) cascavells castanyoles cròtals (derbuka) (djembé) gong güiro (o buiro) maraques (nunut o nunun) pandereta pandero platerets redoblant tambor tamborí triangle

Instruments de so afinat o determinat

Pertanyen a aquest grup aquells instruments de percussió que poden fer notes musicals. En aquest grup trobem tots aquells instruments que tenen plaques (carilló, xilòfon, metal.lòfon, marimba, vibràfon…) i d’altres com les timbales o el campanòleg.

Campanòleg

 Vibràfon

   Marimba

Xilòfon

   Timbales

Fixau-vos en els vídeos per veure com sonen:  

Instruments de so no afinat o indeterminat

Pertanyen a aquest grup aquells instruments de percussió que no poden fer notes concretes o determinades i serveixen per fer ritmes, com per exemple la caixa xinesa, el bombo, els plats, la caixa…

Fixau-vos en aquesta foto, també els separem segons el seu material.

Ara observeu la gran quantitat de recursos que tenen aquests instruments:

I ara una mica de treball. Heu de fer una de les dues fitxes que teniu amb els següents enllaços. Recordeu de posar el vostre nom i donar-li a la paraula TERMINADO. De manera voluntària podeu fer les dues (no és tanta feina...)

FEINETA 1

FEINETA 2

Divendres 22 de maig de 2020

      Bon dia. Avui farem un repàs als instruments de vent metall.

     El primer que hem de dir és que els intruments de vent metall estan fets de metall (avui en dia també n'hi ha fets de plàstic, però no són tan professionals com els fets de metall). Però la característica més important no és que estiguin fets de metall, sino com es fa el seu so: en tots els instruments de metall hem de fer vibrar els llavis com si féssim un petorret. Fixeu-vos com ho fa aquest senyor: 

     Tots els instruments de metall tenen unes parts similars i altres que canvien. 

      Com veureu tots tenen una embocadura de broquet, o  simplement broquet, amb forma de copa. Pot canviar una mica la forma segons l'instrument i el fabricant:

     Tots els instrument de metall també tenen les següents parts: Tub (o tudell), i campana (o pavelló). Però després tenim uns mecanismes per ajudar a fer les diferents notes que sí que canvia en cada instrument: La trompeta té pistons (o vàlvules de pistons), la trompa té cilidres (o vàlvules giratòries) i el trombó té el que es diu vares (o colisses) amb les que fa el característic glissando.

Fixeu-vos en les imatges: 

TROMPETA

TROMPA

TROMBÓ

TUBA

Escolteu com sonen: 

Una coseta més. Moltes vegades els instruments de metall utilitzen un utensili anomenat sordina que serveix per variar el so de l'instrument:

Ara vos deix una feina molt fàcil. Heu de clicar en la paraula FEINETA i fer la fitxa que teniu. Quan acabeu cliqueu en TERMINADO i poseu el vostre nom. Així jo podré veure la vostra feina i vosaltres podreu saber la nota que heu tret i on vos heu equivocat. Per tenir totes les respostes bé heu de sentir tots els vídeos i mirar bé les fotos que us he posat avui. El vídeo que està en anglès només és important per escoltar les sordines, el que diu l'home que parla no és important per a contestar.

FEINETA

Divendres 15 de maig de 2020

     Bon dia. Avui farem un repàs als Instruments de vent.

     Pertanyen a la família de vent tots aquells instruments que necessiten aire perquè sonin. Aquests instruments els podem classificar a partir del material del qual estan construïts: vent-fusta i vent-metall. Tots els instruments d’aquesta família estan formats per un o diversos tubs; quant més llarg i gruixut és el tub més greu és el seu so. També n'hi ha un altre grup anomenat especials.

De fusta	De metall	Especials
(flauta de bec) (flabiol) flautí o píccolo flauta travessera clarinet (saxòfon) oboè fagot contrafagot corn anglès (tenora) (tible)	trompa trompeta trombó de pistons trombó de vares tuba (fiscorn) (corneta)	(acordió) (harmònica) (harmònium) (orgue) (Entre parèntesi instruments populars que no solen formar part de l’orquestra)

Vent-fusta

Els instruments de vent-fusta són tots aquells instruments que es toquen bufant amb diferents tipus d'embocadura (canya senzilla, canya doble, bisell…) i estan construïts de fusta, però cal dir que hi han algunes excepcions com la flauta travessera i el saxòfon.

Flauta Travessera

La flauta travessera, tot i estar feta de metall, pertany a la família de vent-fusta perquè les primeres flautes eren totes de fusta, però amb l’aparició de les màquines van començar a construir-se majoritàriament de metall. La flauta travessera té una embocadura de bisell. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han d’estrènyer les claus metàl·liques.

Clarinet

El clarinet és un instrument de vent-fusta perquè es toca bufant i està construït de fusta (generalment de color negra). Té una embocadura de canya senzilla que va subjectada al bec mitjançant una abraçadora. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han de tapar forats o estrènyer les claus metàl·liques.

Saxòfon

El saxòfon, tot i estar fet de metall, pertany a la família de vent-fusta perquè té una embocadura de canya senzilla, aquesta va subjectada al bec mitjançant una abraçadora, molt semblant a l’embocadura del clarinet. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han d’ estrènyer les claus metàl·liques. El saxòfon no és un instrument típic de les orquestres clàssiques, sinó que es fa servir habitualment a les bandes i als grups de jazz. Existeixen diferents mides de saxòfons però els més corrents són: el saxo soprano, el saxo alt, el saxo tenor i el saxo baríton.

Oboè

L’oboè és un instrument de vent-fusta perquè es toca bufant i està construït de fusta (generalment de color negra). Té una embocadura de llengüeta de doble canya (semblant a la del fagot però la llengüeta és més petita). Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han de tapar forats o estrènyer les claus metàl·liques. L’aparença de l’oboè és molt semblant a la del clarinet però cal destacar que com l’oboè té una embocadura de doble canya no fa servir bec i en canvi el clarinet sí, a més els seus sons són bastant diferents.

Fagot

El fagot és un instrument de vent-fusta perquè es toca bufant i està construït de fusta (generalment de color granat). Té una embocadura de llengüeta de doble canya. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han de tapar forats o estrènyer les claus metàl·liques. El fagot és l’instrument més gran del grup de vent-fusta i per això pot fer les notes més greus.

Ara que ja coneixem als més comuns de la família de Vent-fusta heu de contestar a les següents preguntes:

1. Quins tres grups hi ha als instruments de vent?

2. Tots els instruments de vent-fusta estan fets de fusta?

3. Digues tres instruments de vent-fusta.

4. Què vol dir que el fagot i l'oboè tenen una embocadura amb llengüeta de doble canya?

5. Quins instruments de la família de Vent-fusta estan construïts de metall?

El meu correu és: sanramar@educaib.eu

Ara també pots fer aquesta feina voluntària. És una fitxa interactiva. Quan acabis recorda posar el teu nom i donar-li a enviar. Podràs saber la nota que has tret quan l'enviïs. Clica la paraula per a fer-la:

FEINETA

Divendre 8 de maig de 2020


Bon dia. Avui per començar farem un repàs de feinetes que hem fet i s'havien d'enviar en aquestes setmanes:

27/03 Preguntes dels inicis del jazz
03/04 Vídeo amb flauta de La presó de Nàpols.
03/04 Vídeo amb la cançó Hello Djiango.
24/04 Preguntes sobre el jazz fusió.

     Aquesta setmana començarem un repàs de  les famílies d'instruments. Començarem pels instruments de corda:

• Són els instruments en què el so és produït per la vibració d’una o més cordes més o menys tensades, llargues o gruixudes.
• Tots aquests instruments tenen una caixa de ressonància de molt diversa configuració i normalment proporcional a l’envergadura de les cordes.

• Distingim els següents instruments de corda:

De corda fregada	De corda polsada o pinçada	De corda percutida
violí viola violoncel contrabaix viola d’amore viola da gamba	arpa clavicèmbal guitarra balalaika	piano   cèmbal hongarés

Molts d'ells són coneguts: 

I tenim altres no tan comuns: 

Cèmbal hongarés.

Viola da gamba.

Viola d'amore.

Ara vull que em contesteu a les següents preguntes i que m'envieu les respostes al meu correu electrònic:

1. Quina és la característica principal dels instruments de corda?

2. Com es diuen els tres grups d'instruments de corda?

3. A quin grup pertany el violoncel?

4. A quin grup pertany el piano?

5. A quin grup pertany l'arpa?

6. Pregunta de pensar i investigar: Per què creus que no són molt coneguts entre nosaltres el Cèmbal hongarés, la Viola da gamba i la Viola d'amore? 

7. Pregunta de curiositat: Per què es diu Viola da gamba? 

8. Pregunta de pensar: Per què creus que moltes vegades la guitarra utilitza un amplificador (o altaveu)?

Divendres 24 d'abril de 2020 

      Bon dia. Aquesta setmana avançarem una mica per finalitzar el tema del jazz i haureu d'enviar les resposta a unes preguntes que teniu al final del dia.
     Ens havíem quedat en els anys 40, quan va sorgir el Bebop. 
     Al final dels anys 40 varen començar a sortir noves idees entre els millors músics de jazz d'aquells anys.
     Per una part, músics com Miles Davis cercaven altres vies més relaxades i treballades que el Bebop i apareix l'anomenat Cool jazz. Escolteu una peça del seu treball de 1948 Birth of the Cool:

Per una altra banda, hem de recordar a l'explosiu Dizzy Gillespie, que va aconseguir reunir a músics provinents de Cuba i crear entre tots un estil que mesclava la música afro-americana i el jazz. És el començament de l'anomenat Latin jazz. Escolteu la peça Manteca, de 1947, una peça feta entre Dizzy Gillespie, Chano Pozo i Gill Fuller.

     A partir d'aquesta època el jazz sempre ha estat en continu contacte amb altres músiques i ha sigut un tipus de música que s'ha mesclat amb altres músiques i ha servit per a que altres músiques evolucionassin.  Tenim molts d'exemples: Bossa Nova (mescla  música brasilera i jazz), Jazz Rock, Flamenco Jazz, Funky Jazz...

Aquí teniu alguns exemples:

Bossa nova (Antonio Carlos Jobim)

Jazz Rock (Sweet, tears and blood)

Flamenco Jazz(Perico Sambeat)

Funky Jazz(Maceo Parker)

    Ara que ja hem vist moltes coses del jazz haureu de contestar a les següents preguntes i enviar les respostes al meu correu electrònic: 

sanramar@educaib.eu

1. Quin músic es repeteix en el Bebop i en el Latin Jazz?

2. Per què creus que els músics de jazz varen crear tantes mescles entre diferents músiques del món?

3. Quines músiques mescla la Bossa nova?

4. Al vídeo de Funky Jazz surten uns homes molt ben vestits. Penses que és una música per a escoltar-la de segut o per a ballar? Per què?

5. Com creus que va sorgir el flamenco jazz?

6. Creus que hi ha altres músiques actuals mesclades amb el jazz? Sabries dir algun exemple?

     Per acabar vull que escolteu la següent de Sant Jordi feta per músics des de les seues cases:

Divendres, 3 d'abril de 2020


     Bon dia, abans de res avui repassarem les solucions de les preguntes de la setmana passada:

1. En quina ciutat va néixer el Jazz? En Nova Orleans (ha hagut gent que m'ha posat Louisiana, però Louisiana és l'estat. És com si volguéssim dir Formentera però diem les Illes Balears)

2. Quins instruments tocava Louis Armstrong? Tocava la trompeta i cantava (la veu també és un instrument)

3. En què consisteix la tècnica anomenada scat singing?En improvisar amb la veu però sense paraules, emprant tan sols la veu com un instrument 

4. En quins anys es fa famós el Swing? Cap als anys 30

5. Què és una Big Band? Una banda de música que toca música jazz. Varen arribar a ser fins a trenta músics. Avui en dia són uns disset.

6. Quins músics són importants com a directors de Big Bands?  Benny Goodman, Count Basie i el gran Duke Ellington

7. En quins anys apareix el Bebop? Cap al 1940

8. Quins músics són importants en aquest estil? Charlie Parker (Bird) i Dizzy Gillespie.

9. Quina característica és important en el Bebop?   El Bebop es caracteritza per tenir un rítme rapidíssim i un canvi en les harmonies també molt ràpids

10 Què és una Jam Session? Reunions de músics de jazz que duraven hores tocant. 

He de dir que no m'han enviat les respostes molta gent. Esper que la següent activitat tingui més repercussió.

Per a aquesta setmana, m'heu d'enviar un vídeo on toqueu amb la flauta la cançó de La presó de Nàpols. Teniu la partitura i un vídeo per a practicar.  Els que ja m'ho heu enviat podeu anar practicant la cançó de Hello Django.

Heu d'enviar la cançó a la següent adreça:

sanramar@educaib.eu

Moltes gràcies. Esper els vostres vídeos...

Divendres 27 de març de 2020.

     Bon dia. Avui continuem avançant amb el Jazz en el temps i ens anem als anys 40. En aquests anys els músics de les Big bands han après molt bé a improvisar i els agrada tant, que amb els petits solos que fan a les Big bands el pareix que no és prou.  És per això que solen reunir-se en clubs de jazz i tocar tota la nit després d'haver tocat en les sales de ball. Aquestes reunions es diuen Jam Session, on surten músics molt bons que creen un nou estil en el Jazz: el Bebop.

      El Bebop es caracteritza per tenir un rítme rapidíssim i un canvi en les harmonies també molt ràpids. Un dels primers músics que va desenvolupar aquest estil va ser Charlie Parker, anomenat entre els amics Bird. Charlie Parker és avui en diu un referent per a tots els saxofonistes i també per a tots els músics de jazz en general.

     Escolteu a Charlie Parker:

Desgraciadament, Charlie Parker va morir molt jove, al 1955, quan només tenia 35 anys. Una amic trompetista de Charlie Parker va ser Dizzy Gillespie. Aquest trompetista també està considerat un dels creadors del Bebop. a continuació escoltem a Charlie Parker i a Dizzy Gillespie tocant un tema el tema anomenat Be Bop.

      

     A continuació heu de contestar a les següents preguntes sobre el que duguem aprés sobre el jazz i enviar la resposta als comentaris posant el vostre nom i curs. Podeu contestar fins al proper dimecres. Les vostres respostes no seran publicades. El dimecres penjaré les solucions i un comentari general de les vostres respostes.

1. En quina ciutat va néixer el Jazz?

2. Quins instruments tocava Louis Armstrong?

3. En què consisteix la tècnica anomenada scat singing?

4. En quins anys es fa famós el Swing?

5. Què és una Big Band?

6. Quins músics són importants com a directors de Big Bands?

7. En quins anys apareix el Bebop?

8. Quins músics són importants en aquest estil?

9. Quina característica és important en el Bebop?

10 Què és una Jam Session?

     Recordeu de practicar amb la flauta la cançó de La presó de Nàpols. La propera setmana m'haureu d'enviar un vídeo on sortiu tocant vosaltres. 

    També haureu de practicar la cançó Hell Django per d'aquí a dues setmanes. Aquí vos deix un vídeo per a que la practiqueu millor individualment:

Divendres 20 de març de 2020

     Bon dia. Anem a repassar allò que vàrem dir sobre el jazz i el Blues.

     Abans de tot recordem on van sorgir les primeres mostres del jazz: Nova Orleans a l'estat de Louisiana.

     El jazz va sorgir al començament del s. XX com una mescla de les diferents músiques de l'època.

     

     Un dels pares del jazz va ser el trompetista i cantant: Louis Armstrong:

     Armstrong va ser el primer autèntic virtuós de jazz i un sorprenent improvisador. Va canviar el format del jazz i va posar al solista al capdavant de l'orquestra. Els grups amb els quals va gravar, els Hot Five i els Hot Seven, van demostrar que la improvisació podia ser molt més que una simple ornamentació de la melodia i, per això, va crear noves variacions basant-se en els acords de la melodia inicial. També va crear escola per a tots els cantants de jazz posteriors, no només en la manera d'alterar les paraules i la melodia de les cançons, sinó també en improvisar sense paraules, emprant tan sols la veu com un instrument (tècnica anomenada scat singing). Escoltem uns exemples:

El swing

 Cap als anys 30 apareix un rítme que li dóna l'espenta que el jazz necessitava: El swing. Un ritme ballable, ràpid i que es fa molt popular, on els músics podien improvisar i  fer-se famosos. A les sales de ball no hi havia altaveus i apareixen les primeres Big Bands amb molts de músics (podien arribar a  més de trenta). Avui en dia encara existeixen moltes big bands arreu del món però la seua estructura és d'uns 17 músics.

    Algun dels músics que dirigien les primeres big bands varen ser Benny Goodman, Count Basie i el gran Duke Ellington. Escoltem un exemple de cada: 

Benny Goodman

Count Basie

Duke Ellington

      Per practicar el ritme swing farem una cançó que utilitza la tècnica scat. 

Hello Django

Per acabar anem a repassar la cançó de La Presó de Nàpols amb flauta:

Bon dia a tothom. Per començar aquest blog repassarem les cançons que hem fet a les darreres classes.  

Vos han de sortir molt bé.

Aquí teniu la cançó Podem que canta la formenterera Maria José Cardona: